Die Tonart Des-Dur wird in der Notenschrift mit fünf ♭ geschrieben (b, es, as, des, ges).
En sinestèsia és utilitzada per representar el color malva. Hector Berlioz, en el seu Grand Traité d'Instrumentation et d'Orchestration modernes (1856) va definir aquesta tonalitat com a "majestuosa", mentre que tenia una opinió molt diferent de la seva tonalitat enharmònica. En la música per a arpa, la tonalitat de re bemoll major és preferible a la seva enharmònica, en do sostingut major, no només perquè les cordes de l'arpa són més ressonants en les posicions amb bemolls, sinó perquè la modulació a la dominant és més fàcil de realitzar, posant el pedal de sol bemoll en posició normal quan no hi ha posició de doble sostingut per al pedal de fa en sol sostingut major. El seu equivalent enharmònic és do sostingut major. El seu relatiu menor és la tonalitat de si bemoll menor, i la tonalitat homònima és re bemoll menor. La seva armadura té cinc bemolls (la, si, re, mi, sol). Així, la seva escala està constituïda per les notes re♭, mi♭, fa, sol♭, la♭, si♭ i do.
0 kommentar(er)
